Autor: Joles Sennell.
Breu informació sobre l’autor: Va néixer a Vic (Osona) l'any 1945. A la Seu d'Urgell (Alt Urgell), hi va viure la infància i l'adolescència. Se sent bipàtrida: vigatà per origen i tradició familiar, i urgellenc per adopció i devoció. Actualment viu a Barcelona. Va començar a estudiar la carrera de Periodisme a Madrid, però la va deixar per la de Filosofia i Lletres (filologia) de la qual és llicenciat per la Universitat de Barcelona. Durant molts anys ha treballant en editorials. Amb el pseudònim de Joles Sennell escriu literatura per a nois i noies. Va ser un dels inventors primigenis de l'Ofèlia Dracs. Ha escrit, entre llibres de contes, novel·les, àlbums infantils i teatre, un bon grapat d'obres, per algunes de les quals li han estat concedits alguns premis.
Il·lustrador: Pau Estrada
Breu informació sobre l’il·lustrador: Va néixer a Barcelona l’any 1961. És il·lustrador, professor d’angles i realitzador de vídeos documentals. Va estudiar Filologia anglesa a la Universitat de Barcelona, i art a la Universitat de Rhode Island School of Desingn AMB. Cal dir que ha il·lustrar nombrosos llibres infantils a Espanya i als Estats Units.
Breu informació sobre l’il·lustrador: Va néixer a Barcelona l’any 1961. És il·lustrador, professor d’angles i realitzador de vídeos documentals. Va estudiar Filologia anglesa a la Universitat de Barcelona, i art a la Universitat de Rhode Island School of Desingn AMB. Cal dir que ha il·lustrar nombrosos llibres infantils a Espanya i als Estats Units.
Editorial: La Galera , S.A. Editorial
Llengua : Català
Tipus de llibre: llibre d’imaginació
Resum del conte:És una narració popular de la Xina que tracta sobre una rateta molt i molt bonica que els seus pares un dia van decidir casar-la amb el millor pretendent del món, el quan van anar a buscar-lo per arreu, fins que finalment van trobar l’escollit, i aquest resultà ser el que menys s’esperaven.
Recomano aquest conte, ja que el missatge és molt enriquidor. Mitjançat aquesta història, podem ensenyar i fer veure als infants que en els petits detalls i les coses insignificants (que no ens hi fixem), son a la llarga les que marquen la diferència. I molts cops pensem que el millor està lluny, fora del nostre entorn proper, i desprès ens adonem que no és així.
És un conte força bonic, sobretot pel missatge que porta darrere. És cert, al final, els detalls son la part més important de les coses. En tot. Seguiré opinant contes. :)
ResponderEliminar