UN RATOLÍ DE CAMP I UN RATOLÍ DE CIUTAT

Aquest conte  és una de les faules més famoses que va escriure Isop, escrites al segle VII aC, una faula que tot i ser molt antiga continua explicant-se a nens d’arreu del món.

Cal dir que hi ha una versió catalana que ve a dir el mateix que s’anomena: “La rata de ciutat i la rata de pagès”.

Però com tota aquesta mena de faules durant els segles s’han anat explicant oralment i transformant-se. 

S’ha fet una versió catalana amb el mateix rerefons  canviant en alguns aspectes que s’anomena: “La rata de ciutat i la rata de pagès”.
Aquesta versió la recopila Joan Amades i la publica al 1950 en el seu Folklore de Catalunya: Rondallística.
També s’han fet versions animades, com la de Disney l’any 1937 anomenada

“The Country Cousin”, (El cosí de poble).

En aquest enllaç es pot veure la versió de disney:

A continuació posaré un fragment del conte “Un ratolí de camp i un ratolí de ciutat” extret del volum 3 de la col·lecció Classicontes. Editorial, Susaeta. Il·lustrat per Carlos Busquets.

“Un matí de primavera un ratolí de ciutat va anar a visitar el seu cosí al camp.

Mentre feien un dinar casolà, senzill però molt bo...El ratolí de ciutat explicava al seu cosí, el ratolí de camp, la bona vida que duien a la ciutat. Tant li va parlar de la ciutat, que l’altre va sentir curiositat i va decidir fer-hi una visita.

-Ai! Què és això! Quin ensurt!- va cridar quan un cotxe li va passar pel costat a gran velocitat.

El ratolí de ciutat el va dur a la seva meravellosa casa.

-Quin luxe!- pensava l’altre ratolí.

El seu cosí no havia exagerat gens. Tot era tal com li ho havia explicar.

Semblava un palau!

Anem a dinar, que deus tenir gana després del viatge –va comentar el ratolí de ciutat.

-Oh! Quin banquet! –va exclamar el ratolí de camp embadalit en veure aquella taula.
...”

La moralina d’aquesta història és: “ Mes val estar content amb el que tens, i no voler coses amb excés perquè en surts perden”